Resposta ràpida: no hi ha cap combinació universal de finestres, aïllament i aerotèrmia que garanteixi passar a classe A. El certificat calcula demanda, consum d’energia primària no renovable i emissions amb una metodologia reglada. La manera de decidir és simular diversos paquets abans de l’obra, executar-ne les prestacions i emetre un certificat final registrat.
Què mesura realment el certificat
La lletra resumeix indicadors normalitzats de l’immoble, no la factura d’una família concreta. El càlcul considera geometria, orientació, clima, tancaments, buits, ponts tèrmics, ventilació, calefacció, refrigeració, aigua calenta i renovables.
Això explica dues diferències importants:
- Un certificat millor no assegura el mateix percentatge d’estalvi econòmic: hàbits, temperatura de consigna i tarifes en queden fora o es normalitzen.
- Una actuació amb estalvi real pot no moure una lletra si el seu pes relatiu en l’indicador és petit.
L’objectiu tècnic s’ha de formular amb indicadors —demanda i energia primària— i després comprovar quina lletra en resulta, no al revés.
Flux de treball en sis passos
- Reuneix el certificat existent i comprova que correspongui a l’immoble i estigui registrat.
- Aixeca l’estat real: gruixos, finestres, caixes de persiana, instal·lacions, emissors, ventilació i ombres.
- Ajusta el model inicial perquè representi l’edifici i documenta’n les hipòtesis.
- Simula paquets, no mesures aïllades: envolupant, sistemes, control i ventilació.
- Pressuposta les prestacions simulades: transmitància, factor solar, estanquitat, SCOP, cabals i rendiments.
- Verifica l’execució i torna a certificar un cop acabada l’obra.
Canviar el producte després del càlcul pot alterar el resultat. Les fitxes tècniques, les actes de prova i les fotografies de capes ocultes ajuden el certificador a justificar l’estat final.
Què pot aportar cada mesura
Finestres i buits
No comparis només doble amb triple vidre. Importen el marc, l’intercalari, el factor solar, la permeabilitat a l’aire, la caixa de persiana, el segellat al suport i la mida del buit. En una façana molt envidrada poden dominar; en un pis entre mitgeres amb pocs buits, l’efecte pot ser menor.
Aïllament
L’aïllament exterior sol resoldre millor els ponts tèrmics, però afecta elements comuns, façana i patrimoni. L’interior redueix superfície i necessita anàlisi higrotèrmica per evitar condensacions. Insuflar una cambra només és una opció si la continuïtat i l’estat són adequats.
La coberta pesa especialment en una última planta; la intervenció correspon normalment a l’àmbit comunitari. La decisió no es pot basar només en els metres de façana privativa.
Ventilació i estanquitat
Reduir infiltracions sense resoldre la renovació d’aire pot empitjorar la humitat i la qualitat interior. Una ventilació mecànica amb recuperació o sense necessita cabals, passos, conductes, acústica i manteniment. No és un accessori per sumar punts sense projecte.
Bomba de calor i emissors
L’aerotèrmia pot reduir energia primària no renovable davant de sistemes fòssils, però el resultat depèn del rendiment estacional i l’electricitat del càlcul. Cal comprovar càrregues, temperatura d’impulsió, ACS, potència contractada, unitat exterior i soroll. La guia d’aerotèrmia i terra radiant amplia aquestes decisions.
Control i renovables
La zonificació i el control eviten usos innecessaris si estan ben configurats. La fotovoltaica pot reduir consum no renovable segons producció i abast, però requereix superfície, comunitat, ombres i tramitació. Cap de les dues no compensa una envolupant o un dimensionament deficients per definició.
Eina: matriu de paquets
Demana al tècnic resultats comparables amb el mateix model base.
| Paquet | Demanda calefacció/refrigeració | Energia primària no renovable | Emissions | Cost complet | Lletra resultant |
|---|---|---|---|---|---|
| Estat actual | — | ||||
| A. Buits i segellats | |||||
| B. A + aïllament | |||||
| C. B + bomba de calor | |||||
| D. C + ventilació/renovables |
Afegeix-hi vida útil, manteniment, molèsties, permisos i actuació comunitària. L’alternativa amb millor lletra no és automàticament la millor decisió econòmica.
Deduccions: el llindar s’ha d’acreditar
El Reial decret llei 7/2026 manté les deduccions estatals del 20 % i 40 % per a quantitats satisfetes fins al 31/12/2026, amb bases màximes de 5.000 € i 7.500 €. Per a edificis residencials, el 60 % arriba a quantitats fins al 31/12/2027, amb base anual de 5.000 € i acumulada de 15.000 €.
Les normes comunes de l’AEAT exigeixen pagaments bancaris, certificats registrats i descomptar ajuts concedits. Les tres deduccions són incompatibles entre si respecte de la mateixa obra. Assolir A o B és una via del tram del 40 %, però no converteix tota la factura en base ni assegura que qualsevol persona pugui deduir el màxim.
L’EPBD no fixa lletres individuals E i D
La Comissió Europea estableix per al parc residencial trajectòries nacionals per reduir el consum mitjà d’energia primària un 16 % el 2030 i un 20-22 % el 2035. Els estats decideixen mesures i edificis objectiu. Els llindars del 16 % de pitjors edificis el 2030 i del 26 % el 2033 corresponen al parc no residencial.
Per tant, no és correcte afirmar que cada habitatge hagi de tenir lletra E el 2030 i D el 2033. El certificat continua sent rellevant per informar, vendre o llogar segons la normativa aplicable, però no s’ha d’utilitzar un mandat inexistent com a argument de pressió.
Per a costos, estalvi i amortització, consulta la guia de reforma energètica a Barcelona. Mantenir separades la simulació tècnica i la decisió econòmica evita promeses que el certificat no pot sostenir.
Fonts primàries: Comissió Europea, EPBD, BOE, RDL 7/2026 i AEAT, normes comunes. Consulta: 20 d’agost de 2026.
